dimarts, 9 de setembre de 2014

VIATJA. Encara que no surtis, de la ciutat on vius.


Ahir, 8 de stembre de 2014, feia 3 anys que vaig decidir seguir al meu cor.
Que vaig començar a adonar-me que, amb menys, no es viu bé, es viu millor.
Que la meva vida donava un gir de 360°C, cap a la consciència.
Que començava una AVENTURA arreu del món amb la meva MOTXILLA.

Des de llavors, la meva vida està sent una aventura constant.

I avui fa, exactament, 2 anys i dos mesos vaig acabar el viatge. Sí. Vaig aterrar el 9 de juliol de 2012.

Cada any per aquestes dates es remou quelcom, dins meu.

És com si fos el meu aniversari. És mes, l'Estel, una amiga, ahir em va felicitar pel meu 'viatge-aniversari'. Em va emocionar que hi pensés.

Ara mateix, sento papallones a la panxa. Sento la mateixa sensació de quan escribia el blog mentre viatjava. Indescriptible.
M'acabo de rellegir alguns posts del blog. Curiós. Llegint-me, m'he traslladat per una estona a Sri Lanka, a Laos... No podia parar.

M'ha passat una altra cosa mentre llegia, i és que m'he adonat que segueixo amb l'aventura. I ho faig perquè segueixo amb la il.lusió, la llibertat i la consciència que m'acompanyava viatjant.
He traslladat aquests 3 pilars al meu dia a dia, sense more'm, quasi, de Barcelona.
Segueixo viatjant de la mà d'Amor Cuinat, el viatge, traslladat aquí.

Al post 'Gràcies. Gracias.' vaig deixar constància de paraules i sentiments que, durant el viatge vaig rebre, de molts de vosaltres. Emocionant. Curiosament, quan iniciava el meu projecte personal i professional Amor Cuinat, vaig rebre paraules i sentiments molt semblants.
Això, per mi, és MÀGIA.

Sens dubte, el viatge ha marcat un ABANS i un DESPRÉS a la meva vida.

VIATJA. Encara que no surtis, de la cuitat on vius ;)