Australia (again). Melbourne... m'agrada!

M'agradaria viure un temps a Melbourne...
Just després de retrobar-me amb el Jaime, comença  una nova etapa del meu viatge...
Se m'ha fet molt estrany despedir-me, de nou, d'ell... Els dos a l'aeroport de kuala Lumpur i cada un amb un destí diferent... Un a cada punta de món...
Arribo a Melbourne, després d'haver dormit durant tot el vol... Mai m'havia passat en un vol tan llarg (7 hores!), que no m'aixequés del seient ni per anar a fer pipi... Seria el cansament, la tristesa de la despedida...
De nou, a Austràlia! Però ara a la costa est...

La Katie, una noia brasilenya que vaig conèixer a Tailàndia, està vivint i treballant a Melbourne per un temps i m'ha obert les portes del seu pis per estar-m'hi tants dies com vulgués... Una de les coses que més em fascina de viatjar, és que la GENT QUE CONEIXES ÉS QUI FORMEN EL TEU VIATGE... I m'adono que un país, una ciutat, un poble, un poblat, un sopar, un dinar, una copeta de vi... Tot això pot ser tan diferent segons amb qui ho comparteixis... Però sempre se'm posen les persones adients al costat...
La primera nit em venia de gust estar amb mi mateixa... Vaig quedar-me a un hostel... Vaig ser la dona més feliç del món, anant a comprar fruiteta, verduretes, pa, formatge i pernil dolç al mercat... Quins sandvitxs més deliciosos em vaig fer...
Curiosament quan em vaig llevar l'endemà (dormia en llitera i en una habitació de 16 persones), vaig fer l'intent de mirar, primer al costat meu i després a la llitera de dalt, per veure on era el Jaime... Shock: el Jaime ja era a Barcelona...
Em van costar aquests dies... El vaig trobar tant a faltar...
L'endemà ja em vaig retrobar amb la Katie, després de 5 mesos sense veure-la... A Chiang Mai només vam estar 3 dies juntes, però hi ha una connexió especial que ens ha fet trobar-nos de nou a Melbourne...
Com vam disfrutar la primera nit... Al Night Victoria Market, amb paradetes de menjar (n'hi habia una de paella, fideuá i sangria! Eren de Valencia)... Entre copetes de vi, sangria, calamari i un burrito impresionant... Vam acabar ballant under the rain, amb concertillo en directe!  Crec que mai havia disfrutat tant sota la pluja.... Mira que m'ho vaig passar bé!

Aquesta dies m'han anat molt bé... La Katie ha treballant quasi cada dia i jo he pogut disfrutar de mi mateixa i de les emocions que se'm remouen després de la despedida...
Curiosament aquesta dies ha ser el 20th Food & wine festival of Melbourne! A la plaça central, la Fed Square, he pogut disfrutar de documentals i pelis amb pantalla gegant sentada en puffs o hamaques... I... vaig veure un documental del Bulli! Quina cosa, veure i escoltar al Ferran Adrià parlar en català al mig de Melbourne! Em va encantar...
He passejat per la ciutat, he anat a la platja, m'he assegut als parcs, he contemplat la gent passant asseguda al puff de la plaça.... Melbourne m'agrada! Molt! Crec que podria viure-hi un temps... Tot i els infinits llocs de fast food, a Melbourne es respira qualitat de vida... Hi ha molts espais verds, hi ha molts espais socials amb activitats, veus molta gent fent esport, les botigues tanquen bastant aviat i llavors és quan veus la gent als bars prenent algo... M'agrada! L'únic defecte és que és una ciutat cara si no treballes... Però si ho fas, crec que s'ha de viure bé...

Aixo es vida...

A les hamaques davant la pantalla gegant...!

Els dies off de la Katie hem disfrutat de la platgeta, del barri de Brunswik (conegut com el barri dels graffities), dels parcs...

Ens hem cuidat mutúament les dues... Ella m'ha obert les portes del seu pis com si fos casa meva... I jo li he preparat el soparet amb postre inlòs, per quan tornava de treballar cansada... Fem un bon equip ;)
Una nit al anar a dormir em diu "Sembla que fa molt més temps que ens coneixem...". I es que estem convivint com si fes tota la vida que ens coneixem... I es que a mi, quan algú em diu "sisplau, com si estiguessis a casa teva", m'ho prenc al peu de la lletra, i lo fort és que em sento com a casa... La cuina és la primera part de la casa que em faig meva més ràpid ;)
I és que la Katie és tan dolça i generosa... M'alegro d'haver-la conegut... Segur que ens retrobarem a alguna altra part del món... Qui sap si li faré una visita a Brasil en un temps! ;)
Quines casetes més precioses i colorides al costat de Brighton Beach... I amb el dia assoleiat que ens va fer, vam poder fer-nos unes fotos super estiuenques! Vam riure, saltar, fer el ruc....!

La meva última nit a Melbourne vam anar a un bar, on ja ena hem fet el nostre raconet a la terrassa... A veure vinet i a menjar pizzes per AU4$ i delicioses... No havíem dinat i vam disfrutar com loques...! ;) vam celebrar els meus 26 a Austràlia i curiosament, el número que ens vam donar de taula, era el 26!! Fortíssim...
After that... Xocolata amb xurros al San Churro! Una Spanish xocolateria... La xocolata té el mateix gust que el que em feia la mama per esmorzar els diumenges quan era petita... mmmmmmmm... I aquí... Per seguir amb la numerologia... Li vam preguntar al cambrer si tenia el 26 com a número de taula... I no... Però... Ens va donar un 25 + 1!!! So... Encara en tenia 25... Però els 26 estàvem ben aprop...!
Nit genial per despedir Melbourne...

Life is a fucking miracle....