divendres, 30 de març del 2012

New Zealand. Moments màgics...



New Zealand impresiona.
Fa uns anys, quan estava esperant que em donéssin la beca per tornar anar 3 setmanes a "estudiar anglès" a l'estranger, estaba pensant anar a Nova Zelanda. La veritat és que no me'n recordava, d'aquest desig, però tu, Raquel, m'ho vas recordar... i aquí estic, 4 anys després...


Quins nervis... El vol des de Melbourne cap a Christchurch era a les 23:30h de la nit. Quins nervis durant tot el dia...
Però encara més nervis i incertesa quan arriba l'hora del check in a l'aeroport i em demanen el bitllet de sortida de Nova Zelanda... quasi m'agafa algo...! Respiro profund, assimilo el que m'estàn dient... i sense més remei... em dirigeixo cap a un ordinador del costat del mostrador, a reservar el bitllet de sortida... Ni idea cap on, ni quan... bé, no més tard de 3 mesos, ja que és el temps que puc estar al país sense visa... En 20 minuts tenia el vol. Destí: Kuala Lumpur. Dia 31 de maig. La pensada ràpida va ser que des d'allà puc agafar un altre vol destí... Ni idea, encara... però aviat hauré de decidir...
Definitivament, va ser un moment crític: decidir on anar al cap de 3 mesos!! Això és massa planificació per mi... :P


El vol anava amb 2 hores de retràs... era perquè em prengués el meu temps en reservar el bitllet? Maybe :)


Aterro a Christchurch. Al "tunel" des de la porta de l'avió fins a la terminal sona una música ambiental amb el so de pingüins... Quina frescor...
Passo el passport control i la revisió d'equipatges. Em revisen si a les botes portava alguna cosa tòxica... i em prenen la fruita natural que portava... i el senyor que em va revisar tot això em diu: You will enjoy here... Sens dubte, una molt bona arrivada...!
Només passar la sortida, algú molt important per mi, rep una trucada des de Nova Zelanda... La Lídia va ser la afortunada! Vas tenir el plaer de ser la primera persona amb qui parlava, recien aterrada a l'altra punta de món... Va ser guai, oi? Va ser emocionant... 


I en 10 minuts aterraba el Nigel! Ell venia de Blenheim (nord de l'illa), on havia estat 6 dies a casa d'uns amics.
Que guai va ser retrobar-nos... ens havíem vist a Melbourne (visita relámpago), però ara anàvem a passar 10 dies junts... Aventura!
Lake Tekapo... Aigua blava blava, pels sediments de les roques...


Veus l'elefant a la roca del mig? Elephant rocks

Dins la closca d'una tortuga? jeje ;p

Moeraki rocks





Hi ha més ovelles i vaques, que població, a Nova Zelanda!!!!







Estar rodejada d'això, no va tenir preu, el dia del meu cuuuumple :D

La bellesa del llac Manapouri... cap a Milford Sound



Llac Manapouri


Menjant muesli amb un increíble iogurt de mango...
i amb els pardalets i aquesta naturalesa de fons...


Milford Sound...





Preparant el foc mentre bebem vinet i mengem patatetes... mmm...

Peixet marinat amb all i gengibre!

Llac Rotoiti... sense paraules...




Llac Rotoiti




El reflexe de les montanyes a l'aigua... podria ser perfectament les montanyes al revés... Mirror lake



A l'aigua...
I així ha estat... 10 dies amb cotxe i de camping, per tota l'illa sud de Nova Zelanda... 
Crec que això és un altre món... No és "normal" la netedat, la puresa, la bellesa... que despren aquest país... Inmensos camps verds amb ovelles i vaques pasturant, que sembla que no s'acaben mai...
És un no parar, d'obrir i obrir finestres amb paissatges diferents... De repent, tot verd i amb petites muntanyetes... de repent, tot plà amb un llac... de repent, una costa amb unes roques inmenses amb foques jugant... de repent, un sea lion a l'arena de la platja... de repent, un bosc amb una frescor penetrant... El paisatge canvia quasi cada minut... Això fa Nova Zelanda, un país únic...


La primera mitja hora de tenir el cotxe i haver comencat la ruta, ja em comencava a impresionar del paissatge... quina grandesa!
No m'estranya que hagin triat Nova Zelanda per gravar El Senyor de los anillos... I lo fort, és que a partir del 6 abril, si tot va bé, estaré a un poble, on, al voltant és on han gravat més escenes de les pelis... Això vol dir que pot ser realment impresionant...! Quina emoció........


No és possible deixar constància ni a les fotos ni als vídeos, de la bellesa que és Nova Zelanda. He guardat el màxim de moments possibles a la meva ment, però tot i això segur que no se'm guardaran tots... Les fotos són totes fetes des de l'ipod (gràcies de nou a tots els compis de Grey, de nou... m'en recordo molt de vosaltres...), i 3 d'elles són de la càmera del Nigel.


Puc dir que he viscut moments màgics... 


Moments, com estar davant de l'inmens llac Manapouri... quina sensació més increíble a la panxa... energia d'aquesta naturalesa que semblava irreal, però que, afortunadament era tan real... Breathless total...!


Moments, com mejar muesli amb iogurt de mango rodejats de verd, d'ocellets cantant, de bona companyia... no té preu...


Moments, com meditar davant la forta Tasman Sea i poder "apoderar-me" de la seva energia... Quines ones tan imparables...


Moments, com estar asseguda a la vora del foc amb el Nigel, després d'haver menjat peixet i arròs (cuinat al fogonet de camping), amb una, dos, tres... copes de vi... sota el cèl estrellat...


I molts més... molts... que sens dubte quedaran sempre dins meu... al meu cor... 


Passem els 4 últims dies junts a casa dels seus amics al nord de l'illa. Molt agust. Cuinant-los cada nit el soparet...! Yummy! Truiteta de patates amb pa amb tomata, wrap de pollastret amb verduretes, arrosset de carbassa... Què agraïts la Patsi i el John... "You are an angel... you are gorgeous!...." by Patsi ;P


Amb la Patsi i el John... Lovely people!
S'apropava el dia de la despedida amb el Nigel. Sí, aquest és el preu a pagar quan viatges... Les despedides són els "pitjors" moments per mi...
La cosa era que jo no tenia ni idea què faria els següents 20 dies... Moment crític... Vaig passar uns dies que necessitava estar amb mi, només amb mi... i pensar, decidir... cap on tirar i sobretot, com sobreviure...! perquè, evidentment la pasta s'acaba...
Vaig decidir que li demanaria la tenda de campanya al Nigel i que faria ruteta pels llocs on no havíem estat i pararia on hem vingués de gust, o on arribés fent autoestop. Sí, vaig decidir que la millor manera de moure'm per l'illa, seria fent autoestop.


Arriba el dia de la despedida amb el Nigel. A l'estació de busos de Christchurch. Jo agafava un bus cap al primer poblet on des d'allí podria fer autoestop. 
Quina sensació... no semblava real. Per què ens havíem de despedir? Va ser trist. Abracada fortíssima, llàgrimes, un "I will miss you" i un "I know, i'll miss you too", i cap al bus... on no vaig poder aguantar unes quantes llàgrimes més...
La vida, sens dubte, ens tornarà a unir a alguna altra part del món... de mentres, seguim conectats d'una forma molt especial... i puc dir que el Nigel és la persona més especial, de moment, que he conegut durant el viatge... i crec, que serà difícil conéixer algú altre amb qui tenir la complicitat que ens tenim tot i la gran diferència d'edat...!




Tothom hauria de tenir l'oportunitat de visitar Nova Zelanda... Tot el que us hagi pogut transmetre amb les meves paraules i les fotos, és només una petita quarta part del que significa tocar de peus a terra en aquest país... Per lo qual, no tinc ni idea de com transmetre les tres quartes parts, restants... S'ha de viure...


Visita Nova Zelanda...

10 comentaris:

  1. A tú t'haurien de llogar com a publicista per promocionar el seu país ehhh!!perquè realment aconseguiries que hi anés tot "quisqui". M'he quedat amb ganes de veure l'elefant en aquella roca...no ho acabo de pillar :S. Tret d'això, una vegada més, no m'has deixat indiferent. És/ets fascinant. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lidi... Pues mira no estria malament treballar un temps fent "publi" d'una país com NZ... Jaja
      No veus la forma d'elefant a la roca del mig?
      Tu si que ets fascinant...
      Una abraçada!

      Elimina
  2. ajjajaja es gracios perq vagis on vagis, vas en tirants i pantalons indis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marteta! Són el més confis del món! I com que només en tinc 3, sempre són els mateixos! Jaja m'encanten els teus comentaris sempre sobre algo curiós del post...! Guapaa una abraçada!

      Elimina
  3. No saps les emocions que arribes a transmetre nuri... m'he vist amb tu a tots aquests paisatges... i sí, potser ara és el moment que més cops al día penso amb tu, perquè m'imagino tot això i només sento que estàs sentint tota aquesta meravella... gràcies per emocionar-me de nou amor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Raquel amor... Gràcies per pensar amb mi... I si, t'ho pots imaginar perquè les dues per NZ seria increíble! Quan compres el bitllet...? ;) un besito molt fort!

      Elimina
  4. La emocion que he sentido leyendo la despedida hace que mi respiracion se corte, mi caja torafica se torne pequeña, tengo que volver otra vez al cuerpo para darme cuenta que no estoy respirando.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nine... Creo no nos conocemos, no?
      Que fuerte tu comentario... Sin conocerme que hayas podido sentir todo eso... Me hace remover por dentro a mi también... Me gustaría saber quién eres y como has encontrado mi blog... Email privado? Gracias....

      Elimina
  5. nuriaaa!!!! ya estoy a tope con tu blog poniendome al dia...que WAY!!! que divertido y emocionante todo!!! genial!! ahora te escribo mail para contarte mis cositas!!! que es baby baby y mas baby!! besitos!!! paola

    ResponElimina
    Respostes
    1. Paolaaaa! ueeee me alegro que te hayas puesto al dia... me alegro que te guste y que te emocione...! que ganas tengo de conocer a tu Matias...! un beso guapisima!

      Elimina