L'aventura continua...
Només baixar del bus, després de despedir-me
del Nigel, vaig en direcció al camping, amb intenció de passar la nit a
Ashburton. Però, coses de la vida, em para un kiwi (neo-zelandès) i em
diu que on vaig! I jo.... "De fet, al camping que està a 50m..." i resta
que vaig acabar anar anant amb ell fins al poble que volia arribar
l'endemà: Timaru. Allà tenia previst fer couchsurfing amb un senyor de
59 anys, però com que no estava previst arribar fins l'endemà, em vaig
quedar al camping del poble amb la tenda de campanya. Crec que mai he
passat tan fred a la meva vida, com aquella nit.... No sé ni com vaig
poder dormir unes hores.... Quasi em congelo..... Ho vaig passar
realment malament....
Però clar, a això, suma-hi el no saber
que faria els pròxims 16 dies abans de començar a treballar... Reconec
que ha estat el moment més dificil de tot el viatge... I bàsicament
perquè se m'estava acabant la pasta i veia que no em donava per dormir i
menjar dels proxims 16 dies...
Vaig anar al super a comprar
sopar... Verdures, fruita, muesli bars... Això va ser tot... Formatge,
xocolata... Això no m'entrava al pressu d'aquella dies....! Què dur....
El
dia següent feia sol... Quin gust.... I dins meu tenia guardat un
raconet d'esperança, de que tot aniria bé i fluiria... Tal com ha estat
sent durant els mesos anteriors del viatge....
Em trobo amb el
Trevor, el host que m'aculleix a casa seva... Quina calidesa, comparat
amb la nit anterior... Vaig cuinar-li truiteta amb patates (per això
encara m'arribava el pressu...) i vam disfrutar del soparet acompanyat
d'una agradable conversa sobre la vida i el viatjar, i com no, amb unes
copetes de vi... ;)
Justament, mentre estava parlant amb ell,
m'arriba un email dels propietaris d'un camping-cafe a The Catlins, que
per ells genial si estic amb ells durant els dies que necessiti,
ajudant-los al cafe, a canvi d'allotjament i menjar....!!! Sens dubte la
millor noticia que podia rebre....... Tota la meva preocupació se
n'anava en aquell moment... Quina satisfacció... I es que havia
contactat amb varios llocs i feines per aquells dies poder estar a algun
lloc, ja sigui cobrant o no... Però almenys amb un llit i un plat a
taula...
Què important és quan veus que potser no podràs
tenir-ho... Moments així em fan dir-me a mi mateixa lo afortunada que
sóc... I a la vegada també em repeteixo a mi mateixa, que amb la mirada
endavant, tot flueix... No hi ha cap mena de dubte... LIFE IS A FUCKING
MIRACLE, again...!!
El Trevor em va deixar estar una nit més.
Què majo. Vaig conèixer la seva filla que arribava de Tailàndia, quina
pau portava... Vaig cuinar-los guacamole i wraps amb pollastret i
verduretes! Mmmm... I cookies de postre (de compra eh ;)
L'endemà
em despedeixo d'ells i cap a la carretera. En 5 minuts em para un noi
alemà (com no, hi ha tants almenys a NZ...) i em deixa al poblet on
tenia previst quedar-me una nit abans d'anar cap al camping-cafe.
Oamaru.
Volia parar aquí per veure pingüins... Però va resultar que només en
vaig veure un, i de lluny (yellow eued penguin). I al mati, un altre de
petit (blue eyed penguin), però mort, al costat del port... Quina peneta
em va fer...
Però va valer la pena quedar-me en aquest
poblet. Vaig dormir en una backpackers house que portava una dona molt
peculiar... Només arribar em diu "hello Núria! Ohh you look
interesting... You are really pretty..." quina arribava tan agradable...
I després em pregunta si sóc israelí... Crec que ja van més de 3
persones que em confonen per israelí! Agra, es diu la senyora. La
descriuria com boja però agradable i molt mami..... Em va enxufar i tot
la manteta elèctrica al llit... Quina monada de dona....
Em va encantar! Vaig disfrutar del poblet, de la casa i de la gent que vaig conèixer allà...
Els altres backpackers de la casa. Agra ens va deixar canyes per anar a pescar, i tot! No vam pescar res.. jajaja! |
Pero la intencio hi era... :P (ah! el Nigel em va tallar el cabell bastant curtet... :) |
Ho vull per la meva cuina! :P |
A la casa amb la motxilla...! |
Next
day rumbo The Catlins. Em va agafar un noi que portava una cabra al
maleter! Lo nunca visto! Només pot passar a NZ... Em va deixar justament
a la porta del camping. De lujo!! ;)
Dues setmanetes al camping. Que gustoses...!
Vaig
ajudar-los al bar, de camarera i vaig pintar una caseta del costat que
seria per el staff la pròxima temporada. Oh! Pintar em va encantar!
Quina concentració i presència s'ha de tenir...! Vaig disfrutar... 5
hores al día de feina cada dia, i la resta... Per mi! Caminades...
Relax... D'excursió amb el staff del bar... Genial... I es que el lloc
era al mig del no res... No hi habia ni poble... Només ocellets piulant
cada matí quan surtia del meu bungalow i el cel estrellat cada nit abans
d'anar a domrir (amb la manteta elèctrica cada nit ;).... Paraís...
I
lo millor de tot va ser conèixer a l'Akki. Una noia japonesa que també
els ajudava a canvi d'allotjament i menjar. Quina preciositat de nena...
I es que amb només 20 anys s'anava a quedar 9 mesos a NZ...
Mai
habia tingut l'oportunitat de poder conviure amb algú japonés... De
veritat, que em transmetia cada dia una energia tan agradable... Que ni
que vulgués, em podia preocupar per res... Estar rodejada de persones
asiàtiques, un cop més, em provoca un bon feeling... Its just nice...
Algo que no puc desciure... Però parlar amb ella sobre la vida, sobre el
menjar (li encanta menjar tan o més que jo ;), caminar pels voltants,
dinant i sopant juntes (ens deixaven tuppers al congelador i ens feiem
amanidetes... Un plaer menjar el que ens vingués de gust...
Vam anar i tot a Curio Bay, on allà si que cada dia es poden veure pingüins quan surten del mar i van a alimentar als babies i a les mares...
Vam veure'n només 2... Però ja era molt ja que el març no és època ja que es quan el hi cau el pèl i no van a l'aigua, sinó que viuen en llocs refugiats de fora (en roques, boscos...). Quina monada de criatures... Els vaig tenir a poca metres... Com salten... Com es mouen i obren els braços... Són molts graciosos com caminen. Els vaig trobar molt bunics...!
Vam anar i tot a Curio Bay, on allà si que cada dia es poden veure pingüins quan surten del mar i van a alimentar als babies i a les mares...
Vam veure'n només 2... Però ja era molt ja que el març no és època ja que es quan el hi cau el pèl i no van a l'aigua, sinó que viuen en llocs refugiats de fora (en roques, boscos...). Quina monada de criatures... Els vaig tenir a poca metres... Com salten... Com es mouen i obren els braços... Són molts graciosos com caminen. Els vaig trobar molt bunics...!
Les mega algues de la platja... |
Ohhh... quina preciositat de criatura.......! |
Ens
vam fer una carteta mútua al despedir-nos... I ella quan la va llegir i
em va venir plorant... Que bunica... "I will miss you Núria..." i jo "I
will miss you too, Akki... You are such a special friend..."
Ohhh...
Quan penso amb ella m'entra una cosa a la panxa, de pau... Sens dubte
segur que ens retrobem, maybe in Japan, in Barcelona... Or who knows?
El
dia abans de que marxés, el xef em va preparar uns noddles amb vedella
búnissims! I mouse de xocolata i plàtan de postre... Em va semblar tot
un detall, encara que només hi hagués estat 2 setmanes.
A les Cathedral Caves amb l'Akki! Precios... |
Respirant i escoltant l'ocea... Quina forca... |
Tarda agradable... Vam veure un sea lion de lluny...! Impresionava... |
Just enjoying with Akki...! |
Abans que ella marxes... El cafe es deia "The Whistling frog" ;) |
La vida em segueix somrient... Pas a pas... Despres d'aquests dies al camping, next step... Working as a super nanny of 3 kids... in Glenorchy...! Un parais... prop de, mai millor dit, "The Paradaise"...
Pero aixo ja pel proper post...! Ara toca viure l'experiencia al maxim amb els nens i els papis... Ja porto 2 setmanes amb ells... No es facil... Gens facil... Cuidar 3 nens de diferents edats es peculiar, per dir-ho d'alguna forma... Pero com que m'acompanya una pau interior tan brutal... Ho disfruto al maxim i em regalo el meu temps de meditacio de cada mati a la llacuna del poble amb unes vistes impossibles d'aburrir...!
I recorda.....
I recorda.....
wapiiiiiiiii
ResponEliminaM'has fet pixar amb la dona que es deia Agra, mimagino com deu ser quan la criden: "Agraaaa" XD però pel què expliqués era tot lo contrari d'agra ella ejjej
M'encanta la foto dels backpackers! esteu d'anunci, el del mig és noi o noia...?
La foto de les algues...el groc i el negre, tot es algues? sembla una cosa dun altre planeta, qè bèstia!
Ai nuriaaa qe me posat al dia qe feia dies q no entrava al blog!
una abraçada gegaaant, encara qe no sigui d'àsia pero, segur qe tambe tarriba energy! ;)
FIns....aviat! sisisi :****