divendres, 23 de desembre del 2011

Australia. Nadal... i cada dia... pot ser especial...

Avui es dia 24 de desembre. Son les 14 hores. Just acabo de preparar dues truites de patates per aquesta nit. Nit de Nadal.
Aquest any, el  meu Nadal sera molt diferent. Aquesta nit, tocaria escamarlans i gambetes a la planxa i algun dels meus plats "creatius" que ja decidiria el mateix dia. I ho menjaria amb la mama i l'Alba a caseta. Brindariem amb cava. L'Alba em prepararia alguna de les seves sorpreses, potser es disfressaria de mama noel, o potser em preparaia una caminet per trobar el meu regal de Nadal. La mama, s'emocionaria amb la carteta que l'Alba i jo li haguessim escrit... i como no, potser s'emborratxaria una mica amb el cava, com t'agrada el cava, mama! ;) Trucariem al Xavier (ara estem cada un a una punta de mon) per dir-li que ens encataria que estigues amb nosaltres i per desitjar-li lo millor...
Pero no, resulta que aquest any no sera aixi... Estic una milla lluny per agafar una avio i fer-vos una sorpresa (encara que ja m'agradaria).
Mama i Alba, el vostre Nadal no se com sera, pero me l'explicareu. El que si se, es que quan aixequeu la copa per brindar, em tindreu en ment i m'enviareu la vostra energia i alegria, i m'arribara...

El Leo em protegeix des del dia que vaig arribar... Quina dolcor que descansi als meus peus...

La meva nit del 24, sera aixi: Soparet amb algun que altre plat tipic australia, amb dues truites de patates per donar-li un toc spanish! No soparem al costat de llar de foc; soparem a la terrasseta i amb maniga curta (encara que a la nit refresca una mica). Estare envoltada de la meva "nova" familia australiana, el  noi frances (fa el mateix que jo, pero fent altres feines a casa), i 3 amics de la familia.
No hi faltara vinet, pero aquest any no brindare amb cava, ho fare amb el vi.
L'arbre de nadal esta completament adornat amb boletes i cosetes fetes a ma (plastilina). Sota esta ple de regals. Clar, aqui tots els nens estan esperant, cada any, que arribi el Papa Noel. Els regals que hi han ara sota l'arbre son els que es fan entre la familia (entre els germans es fan coses fetes a ma, quina monada) i llavors aquesta nit, arribara el Papa Noel amb els regals tan sols pels 3 nens.
Jo els he comprat un llibre a cada un dels nens. Als pares, els he comprat una paella! Si si, no tenia la intencio de compar-los una paella, pero vist l'entusiasme i l'agraiment que hi posen en tot el que cuino... vaig pensar que seria el millor regal, pero poder-los ensenyar a cuinar una bona paella i una bona fideua... ;p

Es curios... no em fa l'efecte que sigui Nadal. Crec que no en soc conscient. No fa fred. No porto guants ni bufanda, ni abric. Ahir vam anar a la platja. Estic una mica (bastant) lluny de la meva familia.
I tot aixo em fa, potser, donar-li menys importancia al Nadal. No vull dir que no m'agradi el Nadal, al contrari, trobo que te magia...
El que em passa pel cap es: i la resta de l'any? Li donen prou importancia a la resta de dies de l'any? O sempre estem esperant que arribi dates concretes?
'Quan arribara l'estiu per fer vacances?'
'Quan arribara cap d'any per "pillar" la borratxera mes gran de l'any?'
'Quan arribara setmana santa per poder desconectar de tot i tothom i fer una escapada?'
'Quan arribara el dia del meu cumple per fer una gran celebracio?'
I no cal anar tan lluny: 'Quan arribara el cap de setmana per no anar a treballar?'

Viatjar m'esta fent disfrutar de cada dia, de cada moment... amb cada persona...
Ja ho se, no tinc la obligacio d'anar a treballar cada dia. No he de pensar amb que i qui m'espera a la feina. Em puc llevar a l'hora que em vingui de gust. No he d'estar cada dia pendent de si el meu jefe esta content o si li agrada la meva feina.... No...
Pero... Es el que jo he escollit. Que es el que tu has escollit? Estas content amb la teva decisio?

Jo vaig decidir emprendre el meu viatge. No m'ho vaig pensar dues vegades.
Vaig deixar la feina. Vaig reservar el bitllet (nomes d'anada, clar). Vaig disfrutar de l'estiu abans de marxar, amb el meus. El 8 de setembre, dia del meu sant, vaig emprendre el meu viatge.
Disposada a disfrutar de cada instant. Sense saber quan tornaria, lo qual m'emociona.
Disposada a inspeccionar el meu interior.
Disposada a coneixer mon, vivint noves experiencies.
Disposada a seguir el meu cor, a cada pas.
Disposada a sentir, a sentir tot el que el meu interior desitgi.
Disposada a escoltar-me i a dir-me 'no' quan faci falta, pero tambe a dir-me 'si' quan tambe faci falta.
Disposada a coneixer noves persones. De moment, la mes especial, el Nigel.
Disposada a estar "aprop" de la mama, de l'Alba, del Xavier i del papa.
Disposada a descubrir i a endinsar-me a noves cultures, sobretot l'asiatica (m'ha fascinat).
Disposada a enfortir la meva relacio amb el Jaime.

I amb un enorme i dificil objectiu: SER JO MATEIXA...

Tot aixo es el que em fa sentir viva cada dia. Em trobi al pais que em trobi.
Fa uns dies, em vaig sentir fluixa. I em vaig adonar que estic lluny de la meva familia, del Jaime i de les meves amigues i amics. I la vida em va recordar que no sempre tot es felicitat, que no sempre puc estar al 100%, que he de caminar amb mes de dos ulls, que de tant en quant esta be donar-me el plaer d'estar trista o debil... I segur, que darrera, d'aquest sentiment hi ha algun valor darrere, que he d'aprendre...

Disfrutant, com una nena, de la emocio del moment!
En aquestes dades, mes que mai, reflexiono i em dic: el Nadal m'agrada i es magic, pero la resta de dies de l'any, tambe m'agraden. Si. Cada dia te algo especial. Algo que em fa continuar el meu viatge amb una energia i una vitalitat abrumadores.
Em venia de gust escriure aquesta entrada just abans d'entrar al Nadal. I he de dir, que mai caigut unes quantes llagrimes mentre escribia els primers paragrafs...
Des d'Australia, amb dia molt assolellat, t'envio a tu, que acabes de llegir les meves paraules: energia, amor i llum... Esperant que t'arribi, ni que sigui una de les tres "coses"...

I lo dicho, que no nomes el Nadal et proporcioni felicitat... FES QUE CADA DIA SIGUI ESPECIAL...

La vida es... DISFRUTAR-LA AL MAXIM...


Al lloc mes especial que he estat d'Australia... Parrys Beach. Una platja llarguissima amb arena fina, on poder caminar una bona estona... amb dofins saltant a la vora de la platja... i amb una energia especial...
A la foto escoltant el mar amb l'escalforeta del sol...


2 comentaris:

  1. M'he quedat sense paraules. M'agrades Núria i molt.

    ResponElimina
  2. M'emociona sentir la sensació interna que sé que sents amb les meves paraules... Escrites o en veu... ;)

    ResponElimina